LA SOLISPASSA

La solispassa era una tradició que hi havia antigament a Vilafranca en Semana Santa i volia dir la salvació que passa.
El Dimecres Sant després de missa el retó i el vicari anaven a fer la benedicció de les cases i tots els xiquets i adolescents del poble els acompanyaven. Solament anaven els xics, les xiques es quedaven en casa. Es partia el poble en dues meitats i el retó anava per una part en la meitat dels xiquets i per l’altra anava el vecari amb la resta.
Els xiquets molt contents anaven cridant i cantant uns versos que s’havien inventat i que deien:
“ Ous i diners que’l retó no dirà res”.
“ Ous al campanà garrotades a l’escolà”.
“ Ous i pessetes garrotades a trampetes”.
“ Ous al ponedó garrotades al retó”.etc
La gent al sentir les cançons eixien tots corrents a obrir les portes de les seves cases i inclus les de les pallisses perqué els xiquets anaven tots en unes maçes que s’havien fabricat uns dies avans i la porta que trobaven tancada la trencaven a maçades. No anaven en bromes.
Per a beneir les cases, el retó i el vicari utilitzaven segó pastat en aigua i mullaven un ram en aquella pasta i la tiraven a la porta de les cases fent una creu que al secar-se es quedaba allí marcada. Aleshores els xiquets cridaven:
“ Porta tancada bona maçada”. “ Porta oberta bona coberta”. Si la porta estava tancada la trencaven a maçades i si estava oberta el amo de la casa li donava ous o diners al retó. Quan ja havien acavat de passar per totes les cases del poble tornaven a l’esglesia i el retó els repartía dos perres a cada xiquet i ell es quedava amb tots els ous i la resta dels diners.
Al cap d’uns dies d’acabar-se la Semana Santa el retó i l’escolá montats en burro o en macho anaven a beneir les masies i el masovers també els obsequiaven en ous i d’aquesta manera donaven per finalitzada la benedicció de totes les cases de la localitat.

Mireia MOrraja Vicente