Etiquetas

jueves, 10 de diciembre de 2009

L'ESCOLA UN ECOSISTEMA

L'ESCOLA UN ECOSISTEMA




SERGI ROIG GARCIA

PAU RODA TENA

6e curs



L’ESCOLA, UN ECOSISTEMA?

Tots els elements depenen uns dels altres. Els elements que hi ha a la nostra escola son:
Contenidors de diferents tipus
Servicis
Fonts
Hortets



PER QUÈ EXISTEIX L’ESCOLA?

Que faries si l’escola no existira?
Jugar tot el temps
Guitarme quan tinga son
Despertarme quan ja no tinga més son

DE QUÈ S’ALIMENTA L’ESCOLA?

Alimenta correctament l’escola.
En aquesta activitat ens ho passàrem molt be.

ELS SEUS HABITANTS, QUÈ SÓN I QUE FAN?

Anota les dades de les teues obversacions i la del teu amic:
Sergi: 1’49m d’altura, 34kg, te els ulls blaus, l’orella li medeix 5cm, el nas 4cm i te els cabells de color castany.
Pau: 1’51m d’altura, 34kg, te els ulls marrons, l’orella li medeix 5cm, el nas 4’2cm i te els cabells de color castany.




UN EXEMPLE PER L’ENTORN.

Que faries tu si fores…

Director de l’escola?
Ficar plaques solars a l’escola.

Alcalde de la teua població?
Posar una piscina coberta.

President del Govern?
Pometre coses que es puguen fer.

QUINS RESIDUS GENERA L’ESCOLA?

Escriu altres residus que pugues reduir a l’escola:

L’aigua
L’electricitat
El plàstic
Les piles

viernes, 6 de noviembre de 2009

El reciclatge


Per a poder reciclar el paper primer l'hem de fabricar. Primer es talen els arbres per a obtindre els troncs de fusta. Una vegada talats, els passen per l'escorçadora que els deixa pelats. Ja sense escorça, van a la trituradora. A continuació, els tracten amb substàncies químiques (molt contaminants). Després, van a un altra màquina que elimina les fibres. Més tard, ho mesclen per obtindre una pasta. Aquesta passa per cilindres ,per aspirar i allisar la pasta. Després, la sequen i la tornen a allissar, d'allí es fa el tall i bobinatge del paper.
Finalment, s'obté el paper per a fabricar productes que van a les tendes on nosaltres els comprem.
Una vegada utilitzats, si els llançem al contenidor blau de reciclatge, no tindrem que tornar a talar els arbres i no contaminarem amb els fums i substàncies que produeixen les màquines que s'utilitzen fins a l'elaboració de pasta.
Si fem això començarem a fer el paper per el procés dels cilindres.

El reciclatge

miércoles, 25 de marzo de 2009

Les rimes dels poemes

Un gat mirava la lluna
en cara d'enamorat
sentat damunt d'un t eulat
esperant tindre fortuna

Una gata va passar
i el va vore allíi sentat
al vere'l tan ben plantat
d'ell es va enamorar
Mieria
A ella li diuen Magda
lki agrada molt l'ensaïmada
Quan va acomprar
no ho pot remediar
es compora una dotzena
se les amaga a l'esquena.
Se les menja el seu gat
quan Magada s'ha despistat
Pau
La tia Paca
vivia en la ciutat
d'una comunitat
amb una sola vaca
La tia Paca volia un bou
que fora brau
per a la seva cava
La tia Paca
volai palla
i una sonalla
per divertir la vaca
Berta

martes, 17 de febrero de 2009

POEMA AMB EL MEU NOM

Mirar la màgia del mag magestuós.
Imaginar l'incendi d'una illa immensa.
Ratolí rabiòs rosegava la roda.
Estar enamorat d'un elefant elegant.
Imitar el ball d'un indi imperiòs.
Admirar el vol de l'àguila àgil
Mireia

EL SENYOR DIACRÍTIC

Jo sóc un be que m'agrada viatjar pel món. Mon pare i ma mare diuen que tinc bona per aprendre les llengües de tot el món.
El mes que ve ens duran a Holanda, que diuen que hi ha més herba.
Quan tornarem ja serà primavera i ens pendran el pèl, o sigue en llevaran la llana. Al principi, es un poc de fred, però després estem la mar de . El meu ramader ens ha presentat a un concurs i el que guanya és l'envetja de tots els ramats, a més a més al que guanye, el jurat li dóna un soc d'or i molts diners. Quan vaig arribar a casa la dona del ramader en va passar la varies voltes pel cap en senyal d'agraiment.



Sergi Roig

miércoles, 28 de enero de 2009

Els aguts

El camió del meló.
Viatge en un camió,
Que dins porta un meló
Que va directe a Castelló,
Amb tota la tripulació

Rubén

ELS ANTÒNIMS

NO SEMPRE TENS LA RAÓ


Estic content quan guanye un partit.
Estic trist quan perd el Saragossa.

Estic nerviós i respectuós quan faig un exàmen.
Estic agradable i simpàtic quan estic a una festa.

Estic trist quan suspenc un exàmen.

Víctor

DESCRIPCIÓ D´UN MESTRE

Mª Jesus es la nostra mestra de música i plastica, no és molt alta, prima, té el s cabelles llargs i de color castany. Els seus ulls son de color marrons, la seua boca es petita i les dents les té molt blanques. La seua forma de vestir es informal i amb vaqueros.

Es amable, carinyosa, simpàtica, alegre i molt xarradora. Amb els xiquets es porta molt bé i es ajuda a fer les activitats.
Una de les seues aficions es la música i ademés toca a la banda i el seu instrument es el clarinet.

Marta
Mª Jesús es la nostra mestra de música i plàstica.

Es baixeta, de pell morena, la boca la té un poc xicoteta, té els ulls de color marró, el cabell castany i llarg fins els muscles, té les cames curtes i els peus no molt grans.
També es simpática i alegre. En l´hora de plàstica ens fa fer unes manualitats molt divertides. Algunes vegades s´enfada.
Li agrada tocar el clarinet que es l´instrument que toca en la banda de música del poble.
Quan vé a l´escola va vestida unes vegades amb vestits, unes altres amb pantalons i jerseis, però sempre va molt ben arreglada.
Mª Jesus està casada amb Alex que és el mestre de 6é.

Mireia

Descripció

El meu personatge es Mortadelo

És lleig com el cul d’una mona.
És alt com una girafa.
És prim com un fideu.
És blanc com un paper.


Els seus peus són tan grans com les sabates d’un pallasso.
Els seus ulls són tan rodons com les rodes d’un camió.
La seua boca és llarga com la muralla xinesa.

Raquel

viernes, 9 de enero de 2009

ELS ANTÒNIMS

Estic sentada quan faig els deures, però estic dreta quan recull les joguines.
Estic contenta quan jugue amb els amics, però estic trista quan ens manen deures.
Estic cabrejada quan algo no m'ix be, però estic contenta quan no tinc deures.
Em trobo tranquila quan mire la televisió, però estic nerviosa quan me'n vaig d'excursió.
Estic despintada quan vaig a l'escola, però estic pintada quan vaig disfressada.

Berta Gil