EL PARDAL QUE NO PODIA VOLAR
Hi havia una vegada un pardal que de xicotet va caure dins d’un pot de pegament. El pardalet creixia i creixia i no podia volar perquè tenia les ales apegades al cos.
Un dia va anar a passejar, i al passar pel costat d’una claveguera va caure dins. Allà dins es va trobar una rata que li va preguntar -Per què tens les ales apegades amb pegament?- I el pardal li va contestar -Perquè de xicotet vaig caure dins d’un pot de pegament. –Vols que t’ajude? –Vale. I com les rates ho mosseguen tot li va ajudar i li va llevar tot el pegament que tenia a les ales. Li va dir –Moltes gràcies. I des d’aquell dia ja va poder volar i va ser molt feliç.
Escrit per: Nuria i Jaime.
Recull de treballs dels alumnes del CEIP "D. Blasco de Alagon" de Vilafranca, que durant els cursos 2012-2013 i 2013-2014, estaran en el 3r Cicle.
martes, 6 de noviembre de 2012
ELS AUTORS SÓN: Paula i Mario
TÍTOL: Pepe i la muntanya russa
Un dia Pepe, va eixir de casa i va vore que tenia davant seua una fira . Va pujar a totes les atraccions de la fira, menys a la muntanya russa ja li donava molta por. Després sen va anar en sa mare a comprar. Al altre dia va anar a la fira i va pujar a la muntanya russa, se va gastar 1000 euros en aquesta. Però li va agradar molt aquesta atracció. Al dia seguent, se’n va anar una altra vegada a la fira; Pepe va pujar al camió sense que ningú sen adonarà. Seguidament, la mare de Pepe el buscava i va notar que ell no estava en la ciutat, els feriants la van avisar ràpidament que el seu fill estava allí. La mare el va buscar per tota Europa i no va trobar rastre d’ell. Pepe sols volia ser feriant, estava a França. Quan va tornar a casa, s’ha mare el va castigar deu anys per haver tingut un mal comportament. Ell quan va complir els vint anys va decidir que seria feriant i va viatjar per tot el mon.
Fí.
TÍTOL: Pepe i la muntanya russa
Un dia Pepe, va eixir de casa i va vore que tenia davant seua una fira . Va pujar a totes les atraccions de la fira, menys a la muntanya russa ja li donava molta por. Després sen va anar en sa mare a comprar. Al altre dia va anar a la fira i va pujar a la muntanya russa, se va gastar 1000 euros en aquesta. Però li va agradar molt aquesta atracció. Al dia seguent, se’n va anar una altra vegada a la fira; Pepe va pujar al camió sense que ningú sen adonarà. Seguidament, la mare de Pepe el buscava i va notar que ell no estava en la ciutat, els feriants la van avisar ràpidament que el seu fill estava allí. La mare el va buscar per tota Europa i no va trobar rastre d’ell. Pepe sols volia ser feriant, estava a França. Quan va tornar a casa, s’ha mare el va castigar deu anys per haver tingut un mal comportament. Ell quan va complir els vint anys va decidir que seria feriant i va viatjar per tot el mon.
Fí.
martes, 30 de octubre de 2012
Hi tenim un relat de David Ahicart:
El caçamosques
Hi havia una vegada en un país molt llunyá hi havia un xiquet que tenia una afició a caçar mosques.
El
mestre quan caçava una mosca li renyia i també quan caçava una mosca a
casa li renyien. Un dia que feia molta calor, el xiquet anava jugant
a fútbol pel carrer, va veure una mosca, va anar a per ella i la pilota
se li va escapar i va anar a per ella i es va empotrar contra una
furgoneta. Va estar un any i mig a l´hospital i ja no va tornar a caçar
mosques mai més.
jueves, 25 de octubre de 2012
I ara dos més, llegiu-les:
EL LLENYATER DE BIAR
Autors: ANA MARI i MARTI
Hi havia una vegada un llenyater que vivia a Biar però era de Cullera. Ell va sentir que al seu poble hi havia una princesa que buscava un príncep i se’n va entornar a Cullera per a conèixer a la princesa. Quant va arribar al poble va veure un cartell que deia: per a conèixer a la princesa a soles hi ha que passar aquestes proves. Ell estava disposat a fer el necessari per ser el príncep de Cullera. Al dia següent el llenyater va tornar per a fer les 3 probes de la princesa. La primera prova consistia en fer 10 escultures de fusta amb la cara de la princesa, però com ell era llenyater això li va parèixer el mes fàcil del mon, en la segona prova hi havia que saltar 3 cocodrils però com ell era àgil ho va aconseguir, en l’ultima prova tenia que ficar 1000 pedres en 5 sacs,però com ell era fort ho va aconseguir i va poder veure a la princesa. La princesa es va enamorar enseguida, però el pare de la princesa va dir que un llenyater no podia ser el príncep de Cullera ,la princesa el va interrompre per a dir que ella volia casar-se amb ell i que ningú la pararia, el pare no molt content va aprovar la boda. “LA PRINCESA I EL LLENYATER” va ser la portada de tots els diaris amb imatges de la boda més meravellosa del mon i els dos junts van ser molt feliços.
Llegiu aquesta!!
ELS AUTORS SOM :IKER I ROCIO
TÍTOL: La biblioteca, els xiquets i la rondalla.
Hi havia una vegada els xiquets volien anar a la biblioteca, però com no eren de eixe poble se van enganyar i van anar al parador. Com el parador estava obert van entrar a veure com era .Al parador estava la rondalla de Vilafranca fent un concert amb mes rondalles la rondalla de Vilafranca cantava la ronda de Sant Antoni. Era un concurs de cant,la rondalla de Vilafranca va guanyar .
L'altre dia els xiquets van anar a la biblioteca i a la biblioteca estava el con curs de cant però per a veure l’espectacle fien pagar i els xiquets no van entrar per que na duien diners .Els xiquets van dir toma nosaltres el vam veure gratis!
El dia seguen els xiquets volien anar a afer una ruta pel poble van anar a la oficina de turisme i el xic que estava allí els va preguntar que volien i els xiquets li van demanar un follet de rutes .
Els xiquets sen van anar a fer rutes sobre el poble .Els xiquets so van passar molt be,van dir:
- Ací hem de tornar mes vegades!
FI.
EL LLENYATER DE BIAR
Autors: ANA MARI i MARTI
Hi havia una vegada un llenyater que vivia a Biar però era de Cullera. Ell va sentir que al seu poble hi havia una princesa que buscava un príncep i se’n va entornar a Cullera per a conèixer a la princesa. Quant va arribar al poble va veure un cartell que deia: per a conèixer a la princesa a soles hi ha que passar aquestes proves. Ell estava disposat a fer el necessari per ser el príncep de Cullera. Al dia següent el llenyater va tornar per a fer les 3 probes de la princesa. La primera prova consistia en fer 10 escultures de fusta amb la cara de la princesa, però com ell era llenyater això li va parèixer el mes fàcil del mon, en la segona prova hi havia que saltar 3 cocodrils però com ell era àgil ho va aconseguir, en l’ultima prova tenia que ficar 1000 pedres en 5 sacs,però com ell era fort ho va aconseguir i va poder veure a la princesa. La princesa es va enamorar enseguida, però el pare de la princesa va dir que un llenyater no podia ser el príncep de Cullera ,la princesa el va interrompre per a dir que ella volia casar-se amb ell i que ningú la pararia, el pare no molt content va aprovar la boda. “LA PRINCESA I EL LLENYATER” va ser la portada de tots els diaris amb imatges de la boda més meravellosa del mon i els dos junts van ser molt feliços.
Llegiu aquesta!!
ELS AUTORS SOM :IKER I ROCIO
TÍTOL: La biblioteca, els xiquets i la rondalla.
Hi havia una vegada els xiquets volien anar a la biblioteca, però com no eren de eixe poble se van enganyar i van anar al parador. Com el parador estava obert van entrar a veure com era .Al parador estava la rondalla de Vilafranca fent un concert amb mes rondalles la rondalla de Vilafranca cantava la ronda de Sant Antoni. Era un concurs de cant,la rondalla de Vilafranca va guanyar .
L'altre dia els xiquets van anar a la biblioteca i a la biblioteca estava el con curs de cant però per a veure l’espectacle fien pagar i els xiquets no van entrar per que na duien diners .Els xiquets van dir toma nosaltres el vam veure gratis!
El dia seguen els xiquets volien anar a afer una ruta pel poble van anar a la oficina de turisme i el xic que estava allí els va preguntar que volien i els xiquets li van demanar un follet de rutes .
Els xiquets sen van anar a fer rutes sobre el poble .Els xiquets so van passar molt be,van dir:
- Ací hem de tornar mes vegades!
FI.
miércoles, 24 de octubre de 2012
Avui tenim dos contalles més :
Alejandro tena
Els 4 lladres i els 6 fbi.
Hi havia una vegada en un país molt, molt llunyà hi havien 4 lladres que cada vegada atracaven un banc. Van atracar el banc de Valencia de Vilafranca del Cid, el banc Santander de Alacant etc…
Un día pel matí a les 9:01 van pensar en atracar el banc BBVA. Eren les 23:01 de la nit feia 14 h que van pensar el plan.
Al entrar van tapar les càmeres de seguretat van agafar 20.000.000$ 5 milions per a cada un. Al eixir la policia FBI els esperava a la porta i els lladres que no eren tontos tenien el cotxe en marxa i van poder escapar. Van donar la volta des de Vilafranca fins a Rússia, els esperava la FBI de Rússia a la porta del seu amagatall secret. Els 4 lladres van anar directament a la presó, el banc BBVA va recuperar els diners perduts es a dir 20.000.000$ aproximadament. Els lladres van estar 15 anys a la gran presó del FBI de Rússia (15 ANYS DESPRÉS) els lladres van eixir de la presó del FBI de Rússia i no van tornar a fer ni un simple delit. Tot el mon va viure:
FELIÇ PER A SEMPRE ¡!!!!!!!!!!¡
I l'altra:
ELS AUTORS SÓN: Ana i Rubén
TÍTOL: El llaurador i el gos
Hi havia una vegada un llaurador que es va trobar un gos. El gos cada vegada que el llaurador anava a llaurar, i lladrava a un lloc que hi havia arena i el llaurador li deia que es callarà perquè hi havia diamants.
Després va passar un home per allí i va agafar el diamants i es va muntar la casa encara més gran. A l’altre dia el gos va tornar a lladrar però el llaurador encara no li feia cas. Aquell home va tornar a escavar i va trobar monedes d´or i en ell es va montar un tenda.
Després de mati el llaurador isque a llaurar i va trobar a aquell home llaurar al se terreny i el llaurador va cridà ràpidament a la policia i el van detindre per robar i perquè aquells diamants eren falsos.
FIN
Alejandro tena
Els 4 lladres i els 6 fbi.
Hi havia una vegada en un país molt, molt llunyà hi havien 4 lladres que cada vegada atracaven un banc. Van atracar el banc de Valencia de Vilafranca del Cid, el banc Santander de Alacant etc…
Un día pel matí a les 9:01 van pensar en atracar el banc BBVA. Eren les 23:01 de la nit feia 14 h que van pensar el plan.
Al entrar van tapar les càmeres de seguretat van agafar 20.000.000$ 5 milions per a cada un. Al eixir la policia FBI els esperava a la porta i els lladres que no eren tontos tenien el cotxe en marxa i van poder escapar. Van donar la volta des de Vilafranca fins a Rússia, els esperava la FBI de Rússia a la porta del seu amagatall secret. Els 4 lladres van anar directament a la presó, el banc BBVA va recuperar els diners perduts es a dir 20.000.000$ aproximadament. Els lladres van estar 15 anys a la gran presó del FBI de Rússia (15 ANYS DESPRÉS) els lladres van eixir de la presó del FBI de Rússia i no van tornar a fer ni un simple delit. Tot el mon va viure:
FELIÇ PER A SEMPRE ¡!!!!!!!!!!¡
I l'altra:
ELS AUTORS SÓN: Ana i Rubén
TÍTOL: El llaurador i el gos
Hi havia una vegada un llaurador que es va trobar un gos. El gos cada vegada que el llaurador anava a llaurar, i lladrava a un lloc que hi havia arena i el llaurador li deia que es callarà perquè hi havia diamants.
Després va passar un home per allí i va agafar el diamants i es va muntar la casa encara més gran. A l’altre dia el gos va tornar a lladrar però el llaurador encara no li feia cas. Aquell home va tornar a escavar i va trobar monedes d´or i en ell es va montar un tenda.
Després de mati el llaurador isque a llaurar i va trobar a aquell home llaurar al se terreny i el llaurador va cridà ràpidament a la policia i el van detindre per robar i perquè aquells diamants eren falsos.
FIN
lunes, 22 de octubre de 2012
Hem treballat la contalla, i els xiquets s'han esforçat en redactar en grups, poc a poc anirem publicant els seus treballs.
Ara publiquen dos treballs:
ELS AUTORS SÓN: Laia Fabregat i Aida Tena
TITOL: El poble de fa 20 anys
En un poble, un home de vint anys treballava d’obrer. No tenia fills, ni tampoc germans, ni dona, ni novia. Els pares es van morir quant el poble es va cremar, però ell no estava el dia que va ocorrir.
Ell, un dia quant tenia quaranta anys, va pensar que en el bosc on vivia, com era obrer podia construir un gran poble. Va cridar a totes les persones, per a formar el poble.
Després i com que, tots van triar que fora l’alcalde, li van posar de nom : el Poble de fa vint anys, i l’ home va viure feliç i el volia tothom.
Va trobar novia es va casar, van tindre fills i tant emocionat que estava , va fer una escola, també va construir la consulta del metge i la dona treballava de metgessa.
Com que van arribar més gent amb moltes ganes de tindre més cases, van crear una biblioteca i van ser molts feliços.
ELS AUTORS SON. AINHOA I OSCAR
EL CAVALLER SENSE PRINCESA
Un dia de matí els cavallers se`n van anar a lluitar. Quan van arribar els altres cavallers ja estaven preparats, només arribar es van ficar a lluitar i ..... poc més i els maten!
Al final van guanyar ells i els altres van morir tots. I els guerrers es van casar tots amb una princesa. Però un guerrer es va quedar sense, i se`n va anar pel món per trobar una princesa. Al final en va trobar una i es van casar, van tindre dos fills,un xic i una altra xica i van tindre una vida molt feliç.
Ara publiquen dos treballs:
ELS AUTORS SÓN: Laia Fabregat i Aida Tena
TITOL: El poble de fa 20 anys
En un poble, un home de vint anys treballava d’obrer. No tenia fills, ni tampoc germans, ni dona, ni novia. Els pares es van morir quant el poble es va cremar, però ell no estava el dia que va ocorrir.
Ell, un dia quant tenia quaranta anys, va pensar que en el bosc on vivia, com era obrer podia construir un gran poble. Va cridar a totes les persones, per a formar el poble.
Després i com que, tots van triar que fora l’alcalde, li van posar de nom : el Poble de fa vint anys, i l’ home va viure feliç i el volia tothom.
Va trobar novia es va casar, van tindre fills i tant emocionat que estava , va fer una escola, també va construir la consulta del metge i la dona treballava de metgessa.
Com que van arribar més gent amb moltes ganes de tindre més cases, van crear una biblioteca i van ser molts feliços.
ELS AUTORS SON. AINHOA I OSCAR
EL CAVALLER SENSE PRINCESA
Un dia de matí els cavallers se`n van anar a lluitar. Quan van arribar els altres cavallers ja estaven preparats, només arribar es van ficar a lluitar i ..... poc més i els maten!
Al final van guanyar ells i els altres van morir tots. I els guerrers es van casar tots amb una princesa. Però un guerrer es va quedar sense, i se`n va anar pel món per trobar una princesa. Al final en va trobar una i es van casar, van tindre dos fills,un xic i una altra xica i van tindre una vida molt feliç.
jueves, 27 de septiembre de 2012
lunes, 9 de abril de 2012
PÀGINA NOVA!!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)