ANEM A PODAR on PhotoPeach
martes, 16 de abril de 2013
ANEM A PODAR
El passat dia 26 de març, els alumnes del 3r Cicle de Primària, vam anar al bosc escolar a regar els arbres plantats el darrer dia de l'arbre i a podar els arbres ja plantats fa uns quants i quants anys. Ens ho vam passar d'allò més bé.
miércoles, 10 de abril de 2013
DIA ARBRE
DIA DE L'ARBRE
El passat 21 de març els alumnes i mestres de la nostra escola van celebrar el dia de l'arbre. Com aquests darrers anys la plantada es va realitzar al bosc escolar que ens cedeix l'Ajuntament, al paratge anomenat La Teuleria, al costat de les Fonts del Llossar, situat a uns dos quilòmetres del poble.
viernes, 8 de febrero de 2013
martes, 6 de noviembre de 2012
EL PARDAL QUE NO PODIA VOLAR
Hi havia una vegada un pardal que de xicotet va caure dins d’un pot de pegament. El pardalet creixia i creixia i no podia volar perquè tenia les ales apegades al cos.
Un dia va anar a passejar, i al passar pel costat d’una claveguera va caure dins. Allà dins es va trobar una rata que li va preguntar -Per què tens les ales apegades amb pegament?- I el pardal li va contestar -Perquè de xicotet vaig caure dins d’un pot de pegament. –Vols que t’ajude? –Vale. I com les rates ho mosseguen tot li va ajudar i li va llevar tot el pegament que tenia a les ales. Li va dir –Moltes gràcies. I des d’aquell dia ja va poder volar i va ser molt feliç.
Escrit per: Nuria i Jaime.
Hi havia una vegada un pardal que de xicotet va caure dins d’un pot de pegament. El pardalet creixia i creixia i no podia volar perquè tenia les ales apegades al cos.
Un dia va anar a passejar, i al passar pel costat d’una claveguera va caure dins. Allà dins es va trobar una rata que li va preguntar -Per què tens les ales apegades amb pegament?- I el pardal li va contestar -Perquè de xicotet vaig caure dins d’un pot de pegament. –Vols que t’ajude? –Vale. I com les rates ho mosseguen tot li va ajudar i li va llevar tot el pegament que tenia a les ales. Li va dir –Moltes gràcies. I des d’aquell dia ja va poder volar i va ser molt feliç.
Escrit per: Nuria i Jaime.
ELS AUTORS SÓN: Paula i Mario
TÍTOL: Pepe i la muntanya russa
Un dia Pepe, va eixir de casa i va vore que tenia davant seua una fira . Va pujar a totes les atraccions de la fira, menys a la muntanya russa ja li donava molta por. Després sen va anar en sa mare a comprar. Al altre dia va anar a la fira i va pujar a la muntanya russa, se va gastar 1000 euros en aquesta. Però li va agradar molt aquesta atracció. Al dia seguent, se’n va anar una altra vegada a la fira; Pepe va pujar al camió sense que ningú sen adonarà. Seguidament, la mare de Pepe el buscava i va notar que ell no estava en la ciutat, els feriants la van avisar ràpidament que el seu fill estava allí. La mare el va buscar per tota Europa i no va trobar rastre d’ell. Pepe sols volia ser feriant, estava a França. Quan va tornar a casa, s’ha mare el va castigar deu anys per haver tingut un mal comportament. Ell quan va complir els vint anys va decidir que seria feriant i va viatjar per tot el mon.
Fí.
TÍTOL: Pepe i la muntanya russa
Un dia Pepe, va eixir de casa i va vore que tenia davant seua una fira . Va pujar a totes les atraccions de la fira, menys a la muntanya russa ja li donava molta por. Després sen va anar en sa mare a comprar. Al altre dia va anar a la fira i va pujar a la muntanya russa, se va gastar 1000 euros en aquesta. Però li va agradar molt aquesta atracció. Al dia seguent, se’n va anar una altra vegada a la fira; Pepe va pujar al camió sense que ningú sen adonarà. Seguidament, la mare de Pepe el buscava i va notar que ell no estava en la ciutat, els feriants la van avisar ràpidament que el seu fill estava allí. La mare el va buscar per tota Europa i no va trobar rastre d’ell. Pepe sols volia ser feriant, estava a França. Quan va tornar a casa, s’ha mare el va castigar deu anys per haver tingut un mal comportament. Ell quan va complir els vint anys va decidir que seria feriant i va viatjar per tot el mon.
Fí.
martes, 30 de octubre de 2012
Hi tenim un relat de David Ahicart:
El caçamosques
Hi havia una vegada en un país molt llunyá hi havia un xiquet que tenia una afició a caçar mosques.
El
mestre quan caçava una mosca li renyia i també quan caçava una mosca a
casa li renyien. Un dia que feia molta calor, el xiquet anava jugant
a fútbol pel carrer, va veure una mosca, va anar a per ella i la pilota
se li va escapar i va anar a per ella i es va empotrar contra una
furgoneta. Va estar un any i mig a l´hospital i ja no va tornar a caçar
mosques mai més.
jueves, 25 de octubre de 2012
I ara dos més, llegiu-les:
EL LLENYATER DE BIAR
Autors: ANA MARI i MARTI
Hi havia una vegada un llenyater que vivia a Biar però era de Cullera. Ell va sentir que al seu poble hi havia una princesa que buscava un príncep i se’n va entornar a Cullera per a conèixer a la princesa. Quant va arribar al poble va veure un cartell que deia: per a conèixer a la princesa a soles hi ha que passar aquestes proves. Ell estava disposat a fer el necessari per ser el príncep de Cullera. Al dia següent el llenyater va tornar per a fer les 3 probes de la princesa. La primera prova consistia en fer 10 escultures de fusta amb la cara de la princesa, però com ell era llenyater això li va parèixer el mes fàcil del mon, en la segona prova hi havia que saltar 3 cocodrils però com ell era àgil ho va aconseguir, en l’ultima prova tenia que ficar 1000 pedres en 5 sacs,però com ell era fort ho va aconseguir i va poder veure a la princesa. La princesa es va enamorar enseguida, però el pare de la princesa va dir que un llenyater no podia ser el príncep de Cullera ,la princesa el va interrompre per a dir que ella volia casar-se amb ell i que ningú la pararia, el pare no molt content va aprovar la boda. “LA PRINCESA I EL LLENYATER” va ser la portada de tots els diaris amb imatges de la boda més meravellosa del mon i els dos junts van ser molt feliços.
Llegiu aquesta!!
ELS AUTORS SOM :IKER I ROCIO
TÍTOL: La biblioteca, els xiquets i la rondalla.
Hi havia una vegada els xiquets volien anar a la biblioteca, però com no eren de eixe poble se van enganyar i van anar al parador. Com el parador estava obert van entrar a veure com era .Al parador estava la rondalla de Vilafranca fent un concert amb mes rondalles la rondalla de Vilafranca cantava la ronda de Sant Antoni. Era un concurs de cant,la rondalla de Vilafranca va guanyar .
L'altre dia els xiquets van anar a la biblioteca i a la biblioteca estava el con curs de cant però per a veure l’espectacle fien pagar i els xiquets no van entrar per que na duien diners .Els xiquets van dir toma nosaltres el vam veure gratis!
El dia seguen els xiquets volien anar a afer una ruta pel poble van anar a la oficina de turisme i el xic que estava allí els va preguntar que volien i els xiquets li van demanar un follet de rutes .
Els xiquets sen van anar a fer rutes sobre el poble .Els xiquets so van passar molt be,van dir:
- Ací hem de tornar mes vegades!
FI.
EL LLENYATER DE BIAR
Autors: ANA MARI i MARTI
Hi havia una vegada un llenyater que vivia a Biar però era de Cullera. Ell va sentir que al seu poble hi havia una princesa que buscava un príncep i se’n va entornar a Cullera per a conèixer a la princesa. Quant va arribar al poble va veure un cartell que deia: per a conèixer a la princesa a soles hi ha que passar aquestes proves. Ell estava disposat a fer el necessari per ser el príncep de Cullera. Al dia següent el llenyater va tornar per a fer les 3 probes de la princesa. La primera prova consistia en fer 10 escultures de fusta amb la cara de la princesa, però com ell era llenyater això li va parèixer el mes fàcil del mon, en la segona prova hi havia que saltar 3 cocodrils però com ell era àgil ho va aconseguir, en l’ultima prova tenia que ficar 1000 pedres en 5 sacs,però com ell era fort ho va aconseguir i va poder veure a la princesa. La princesa es va enamorar enseguida, però el pare de la princesa va dir que un llenyater no podia ser el príncep de Cullera ,la princesa el va interrompre per a dir que ella volia casar-se amb ell i que ningú la pararia, el pare no molt content va aprovar la boda. “LA PRINCESA I EL LLENYATER” va ser la portada de tots els diaris amb imatges de la boda més meravellosa del mon i els dos junts van ser molt feliços.
Llegiu aquesta!!
ELS AUTORS SOM :IKER I ROCIO
TÍTOL: La biblioteca, els xiquets i la rondalla.
Hi havia una vegada els xiquets volien anar a la biblioteca, però com no eren de eixe poble se van enganyar i van anar al parador. Com el parador estava obert van entrar a veure com era .Al parador estava la rondalla de Vilafranca fent un concert amb mes rondalles la rondalla de Vilafranca cantava la ronda de Sant Antoni. Era un concurs de cant,la rondalla de Vilafranca va guanyar .
L'altre dia els xiquets van anar a la biblioteca i a la biblioteca estava el con curs de cant però per a veure l’espectacle fien pagar i els xiquets no van entrar per que na duien diners .Els xiquets van dir toma nosaltres el vam veure gratis!
El dia seguen els xiquets volien anar a afer una ruta pel poble van anar a la oficina de turisme i el xic que estava allí els va preguntar que volien i els xiquets li van demanar un follet de rutes .
Els xiquets sen van anar a fer rutes sobre el poble .Els xiquets so van passar molt be,van dir:
- Ací hem de tornar mes vegades!
FI.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)